Què és el TDAH?




El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per una combinació persistent de:


Inatenció: dificultat persistent per mantenir l’atenció en tasques o activitats.


Les persones amb TDAH poden:


1. Tenir problemes per seguir instruccions i completar tasques.

2. Mostrar dificultats per organitzar-se i planificar.

3. Semblar que no escolten quan se’ls parla directament.
4. Cometre errors per descuit en treballs escolars, laborals o activitats quotidianes.
5. Distraure’s amb facilitat per estímuls externs irrellevants.


Aquesta característica pot afectar de manera significativa el rendiment acadèmic i laboral, així com les activitats de la vida diària que requereixen concentració sostinguda. 



Hiperactivitat : es manifesta com una activitat física o mental excessiva i sovint inapropiada per al context.

 

Alguns exemples freqüents són: 


En la infància: dificultat per mantenir-se quiets, córrer o enfilar-se de manera excessiva, parlar en excés o mostrar una energia desbordant en moments en què es requereix calma.


En l’edat adulta: sensació de inquietud constant, necessitat de moure mans o peus, dificultat per relaxar-se i problemes per gaudir d’activitats tranquil·les o de llarga durada.


Aquesta característica pot interferir en la capacitat de mantenir l’atenció i de participar en activitats que requereixen una actitud més pausada i sostinguda.



Impulsivitat: dificultat per controlar les reaccions immediates i la tendència a actuar sense valorar les conseqüències.

Això es pot manifestar en:


1. Interrupcions freqüents durant les converses.
2. Dificultat per esperar el torn en jocs, activitats o situacions quotidianes.

3. Presa de decisions precipitades que poden comportar resultats negatius.


Segons l’edat, els efectes poden variar:


En la infància: dificultats per esperar el torn en activitats escolars o de grup.
En l’edat adulta: problemes en la gestió del temps, dificultat en l’autocontrol i decisions impulsives en àmbits professionals, personals o financers.


La impulsivitat pot afectar les relacions socials, el rendiment acadèmic i la vida laboral, però amb estratègies i suport adequat es pot aprendre a gestionar millor.